Lun. 9 de mayo

Des de la nostra pàgina web, us convidem a llegir els nostres articles i a participar en el diàleg sobre la llengua catalana. Us animem a compartir les vostres opinions, preguntes i suggeriments, ja que volem que aquest espai sigui un lloc de trobada per a tots aquells interessats en aprofundir en la lingüística catalana.

ÍNDEX

Text periodístic sobre L'apostrofació

03-05

Canvis realizats

06

Text periodístic sobre Els calcs del castellà

07-09

Canvis realizats

10-11

Text periodístic sobre L'abreviació

12-14

Canvis realizats

15-16

L'apostrofació

03

Brenda Ugo Santandreu

L'apostrofació catalana és un tema de debat que ha estat al centre d'atenció durant els darrers anys a Catalunya. L'apostrofació fa referència a l'eliminació o inclusió de la lletra "l" en les paraules que comencen amb "la" o "el" en català. L'ús de l'apostrofació pot variar segons la regió i el parlant, cosa que ha generat certa confusió en la forma correcta de fer-la servir. Així, per exemple, en català s'apostrofa la preposició "de" quan s'uneix a un article determinat, com en el cas de "del" (de + el) o "dels" (de + els).

En relació amb l'ús de l'apòstrof, se segueixen les regles generals per als articles "el" i "la" i la preposició "de" davant les sigles que comencen per vocal, com ara "l'ONU" (la "u" és tònica). En canvi, davant de sigles que comencen per consonant i es llegeixen lletra per lletra, si el nom de la primera lletra comença per vocal, s'apostrofa l'article "el" o "la" i la preposició "de", com en, "l'NBA" o "d'NBA". Seguint les normes generals, no s'apostrofa ni l'article "la" ni la preposició "de" davant de la lletra "s" líquida, com en el cas de "la SGAE".

04

La discussió sobre l'apostrofació catalana també es centra en l'ús de l'apòstrof en lloc de la lletra "l". Aquesta forma d'escriptura és més comuna en el català col·loquial i pot generar certa confusió en la lectura. Malgrat això, molts escriptors i parlants de català consideren que l'ús de l'apòstrof aporta més fluïdesa al llenguatge i el fa més proper al registre oral.

La Reial Acadèmia de la Llengua Catalana (RAC) estableix que el seu ús és opcional. No obstant això, en algunes zones de Catalunya, com el Baix Llobregat, és molt comú i s'utilitza en la majoria dels casos, mentre que en altres zones, com el Vallès Oriental, s'usa amb menys freqüència.

La principal raó de l'apostrofació és simplificar la pronunciació de les paraules. Quan s'empra l'apòstrof, s'elimina la "l" en les paraules que comencen amb "la" o "el", cosa que fa que la pronunciació sigui més ràpida i fluida. Això no només facilita la comunicació oral, sinó que també estalvia temps a l'hora d'escriure.

05

Tot i que l'apostrofació és una pràctica comuna a Catalunya, també ha generat certa controvèrsia. Alguns lingüistes argumenten que pot conduir a una simplificació excessiva de l'idioma i, per tant, a una pèrdua de la riquesa lingüística, mentre que altres consideren que és una forma d'adaptar la llengua a les necessitats de la comunicació moderna i que no afecta negativament la qualitat de l'idioma.

L'ús de l'apòstrof també pot variar segons el context en què s'utilitza. En textos formals, com ara documents legals o acadèmics, se sol evitar l'apòstrof i s'usa la forma completa de les paraules. En canvi, en contextos més informals, com la comunicació oral o en xarxes socials, l'apòstrof és més comú.

Pel que fa a l'ensenyament de la llengua catalana, l'apostrofació s'ensenya com una opció vàlida i es recomana als estudiants que la facin servir si ho desitgen. Així i tot, també se'ls ensenya la forma completa de les paraules perquè puguin comprendre la llengua totalment i emprar-la en contextos més formals.

En resum, l'apostrofació catalana és una pràctica comuna a Catalunya on es suprimeix la lletra "l" en paraules que comencen amb "la" o "el". Tot i que és opcional, s'utilitza per simplificar la pronunciació i la comunicació oral. Hi ha variació en el seu ús segons la regió i el parlant, i ha generat debat sobre l'impacte en la riquesa lingüística del català. S'ensenya com a opció vàlida i se'n recomana l'ús als estudiants interessats.

Canvis realitzats

06

1. Primer paràgraf: cap canvi.

2. Segon paràgraf: tot nou.

3. Tercer paràgraf: tot nou.

4. Quart paràgraf:

• Canvi de “tot i això” per “No obstant això”. (Línia 2).
  
• Unió a través de comes la frase següent. Abans: “A altres” = Ara: “, mentre que,”. (Línia 3).
  
• “Es fa servir” per s’usa. (Línia 4).
  

5. Cinquè paràgraf: cap canvi.

6. Sisè paràgraf:

• Unió de les frases separa'ls per un punt en una. (Línies 2-5).
  

7. Setè paràgraf: cap canvi.

8. Vuitè paràgraf:

• “Tot i això” per ”Això i tot”. (Línia 2).
  
• “En la seva totalitat” per “totalment”. (Línia 3).
  
• “Utilitzar-la” per “emprar-la”. (Línia 4).
  

9. Novè paràgraf:

• “Eliminació” per “supressió”. (Línia 2).
  
• Elements de coherència.
  
• “En qualsevol cas” per “Malgrat això”. (Línia 6).
  

Els calcs del castellà

07

Cristina Segura Esteve

Els calcs del castellà al català són una realitat quotidiana en la forma de parlar i escriure d’aquesta comunitat autònoma. Sovint s’utilitzen paraules i expressions pròpies del castellà que s’han adaptat al català per tal que siguin comprensibles per a aquells que desconeixen el castellà. Des de fa temps, s’ha debatut sobre la conveniència de fer servir aquests calcs i la seva influència en l’ús correcte del català.

Aquests calcs són paraules o expressions que es tradueixen literalment del castellà al català, sense tenir en compte les diferències gramaticals o semàntiques entre les dues llengües. Un exemple de calc és la paraula “enfilar”, que en català significa “posar en fila”, però, en castellà s’usa com a sinònim de “començar”. Per tant, si un catalanoparlant fa servir l’expressió “enfilar una conversa”, està fent servir un calc del castellà que no té sentit en català. Això pot donar lloc a un ús incorrecte del català, ja que les paraules i les expressions no s’ajusten a la gramàtica i l’estructura de l’idioma. A més, pot resultar difícil d’entendre per a un parlant nadiu del català, generant malentesos a l’acte comunicatiu.

08

Una de les raons que expliquen l’ús dels calcs castellans al català és el fet que molts parlants del català utilitzen també el castellà en el seu dia a dia. Això fa que algunes paraules, expressions i construccions pròpies del castellà s’incorporin a la forma de parlar i escriure en català. Aquest fenomen és especialment comú en persones que han après el català de manera autodidacta i en aquelles que han estat educades en una llengua que no és el català.

Un altre factor que influeix en l’ús dels calcs del castellà al català és la forta pressió cultural i lingüística a què Catalunya ha estat sotmesa al llarg de la seva història. En el passat, la llengua catalana va estar prohibida i durant molt de temps es va considerar una llengua inferior en relació amb el castellà. Aquesta situació ha fet que el català s’hagi vist obligat a incorporar paraules i expressions del castellà per poder adaptar-se al context lingüístic i social.

No obstant això, és important destacar que l’ús excessiu dels calcs del castellà al català pot tenir conseqüències negatives tant per a la llengua com per als parlants. En primer lloc, pot dificultar la comprensió del català per a aquelles persones que no coneixen el castellà, limitant així la capacitat d’expansió i d’augment de parlants de la llengua catalana. En segon lloc, pot fer que molts parlants del català no coneguin el vocabulari propi de la seva llengua i acabin utilitzant mots i expressions incorrectes en català.

09

Un altre punt és, pel que fa als calcs de l’anglès al català, a mesura que l’anglès s’ha convertit en un idioma global, s’utilitzen cada cop més paraules o expressions en altres idiomes. En català, alguns parlants empren calcs anglesos per expressar idees o conceptes que no tenen equivalència directa al català. A més, els calcs poden afeblir la llengua autòctona i el seu ús en detriment d’una altra llengua.

En conclusió, els calcs del castellà al català són una realitat en la comunicació lingüística i creixent a la societat catalana. Encara que sembli que no tenen importància, tenen molta repercussió, ja que poden provocar confusió i ambigüitat a l’acte comunicatiu, i, per tant, provocar una percepció incorrecta del català. Per això és important fomentar un ús correcte de la llengua catalana i promoure la seva preservació com a llengua pròpia i diferenciada.

Canvis realitzats

10

1. Primer paràgraf (Línia 1):

• Abans: Els calcs del castellà al català són una realitat que es pot observar diàriament en la manera com es parla i s’escriu en aquesta comunitat autònoma.
  
• Ara: Els calcs del castellà al català són una realitat quotidiana en la forma de parlar i escriure d'aquesta comunitat autònoma.
  

(Línia 2):

• Abans: Sovint s’utilitzen paraules i expressions pròpies del castellà que han estat adaptades al català, de manera que puguin ser compreses per aquells que no coneixen el castellà.
  
• Ara: Sovint s'utilitzen paraules i expressions pròpies del castellà que s'han adaptat al català per tal que siguin comprensibles per a aquells que no coneixen el castellà.
  

(Línia 4):

• Abans: no coneixen
  
• Ara: desconeixen
  

2. Segon paràgraf (Línia 4):

• Abans: Per tant, si un catalanoparlant fa servir l’expressió “enfilar una conversa”, estaria emprant un calc del castellà que no tindria sentit en català.
  
• Ara: Per tant, si un catalanoparlant fa servir l'expressió "enfilar una conversa", està fent servir un calc del castellà que no té sentit en català.
  

3. Tercer paràgraf (Línia 2):

• Abans: Això fa que algunes paraules, expressions i construccions pròpies del castellà s’incorporin a la manera de parlar i escriure en català.
  
• Ara: Això fa que algunes paraules, expressions i construccions pròpies del castellà s'incorporin a la forma de parlar i escriure en català.
  

11

4. Quart paràgraf (Línia 1):

• Abans: Un altre factor que influeix en l’ús dels calcs del castellà al català és la forta pressió cultural i lingüística a què Catalunya ha estat sotmesa al llarg de la història.
  
• Ara: Un altre factor que influeix en l'ús dels calcs del castellà al català és la forta pressió cultural i lingüística a què Catalunya ha estat sotmesa al llarg de la seva història.
  

5. Cinquè paràgraf (Línia 1):

• Abans: Tot i això, és important destacar que l’ús excessiu dels calcs del castellà al català pot tenir conseqüències negatives tant per a la llengua com per als parlants.
  
• Ara: No obstant això, és important destacar que l'ús excessiu dels calcs del castellà al català pot tenir conseqüències negatives tant per a la llengua com per als parlants.
  

(Línia 4):

• Abans: En segon lloc, pot fer que molts parlants del català no coneguin el vocabulari propi de la seva llengua i acabin utilitzant mots i expressions que no són correctes en català.
  
• Ara: En segon lloc, pot fer que molts parlants del català no coneguin el vocabulari propi de la seva llengua i acabin utilitzant mots i expressions incorrectes en català.
  

6. Sisè paràgraf: tot nou (he afegit informació sobre els calcs de l'anglès al català).

7. Setè paràgraf: (Línia 4):

• Abans: Per això és important fomentar un ús correcte de la llengua catalana i promoure’n la preservació com a llengua pròpia i diferenciada.
• Ara: Per això, és important fomentar un ús correcte de la llengua catalana i promoure la seva preservació com a llengua pròpia i diferenciada.
  

L'abreviació

12

Cristina Solà Canosa

L'abreviació en català és una eina lingüística molt útil per expressar-se de forma més breu i eficient, sense perdre claredat ni precisió. La seva finalitat és simplificar una paraula o una expressió mitjançant la supressió d'una o més lletres, sons o síl·labes, sense alterar el seu sentit original.

Les abreviatures són formes breus de paraules o grups de paraules que s'utilitzen per escriure més ràpidament i amb menor espai. Això és especialment important en el món periodístic, on la velocitat i la precisió en la transmissió de la informació són claus per mantenir el lector informat. Alguns exemples d'abreviatures en català són "c/" per a "amb", "tel." per a "telèfon" o "Sra." per a "senyora".

Els símbols, d'altra banda, són senyals gràfics que representen paraules o expressions. En català, alguns dels símbols més comuns són el símbol "$" per a "euro" o el símbol "%" per a "per cent". Els símbols també són molt útils en el món periodístic per representar dades numèriques, com ara percentatges, preus o xifres de trànsit.

13

Les sigles i els acrònims són altres formes d'abreviació que s'empren en diferents àmbits i registres. Les sigles són combinacions de lletres que representen paraules o expressions més llargues, mentre que els acrònims són paraules que s'han format a partir de les inicials d'una paraula o una expressió. Així, les sigles són pronunciades lletra per lletra, mentre que els acrònims són pronunciats com una paraula completa. En català, alguns exemples de sigles són "RAC1" per a Ràdio Associació de Catalunya 1 o "UB" per a Universitat de Barcelona, mentre que exemples d'acrònims són "AVE" per a Alta Velocitat Espanyola o "RAM" per a Random Access Memory.

És important seguir les normes ortogràfiques i gramaticals de la llengua a l'hora d'usar l'abreviació en català. En general, les abreviatures s'escriuen amb una barra inclinada (/) per separar-les dels mots als quals pertanyen. Els símbols s'escriuen directament sense cap mena de separació. Pel que fa a les sigles i els acrònims, és recomanable escriure les majúscules sense punts entre les lletres.

14

En conclusió, l'abreviació en català és una eina que ens ajuda a comunicar-nos de manera concisa i eficaç. Les abreviatures, els símbols, les sigles i els acrònims són una part considerable del vocabulari dels mitjans de comunicació i altres àmbits professionals, i és important conèixer les normes per a la seva correcta utilització. En aquest sentit, és recomanable seguir les indicacions dels manuals de redacció i estil per garantir l'ús adequat d'aquestes formes d'abreviació.

al destacar que, tot i que l'abreviació pot ser una eina molt útil, també pot generar confusió si no s'utilitza correctament. En general, s'aconsella fer ús de l'abreviació només en casos en què sigui realment necessari, sempre mantenint la claredat i la precisió del missatge. A més, és rellevant tenir en compte el context i l'audiència a la qual es dirigeix el text, ja que no tothom podrà comprendre totes les abreviatures, símbols, sigles i acrònims.

En resum, les abreviatures, els símbols, les sigles i els acrònims són una part crucial de l'abast lingüístic dels mitjans de comunicació i altres àmbits professionals en català. Cal conèixer les normes d'ús adequades i utilitzar-les amb moderació, adaptant-se sempre al context i l'audiència.

Canvis realitzats

15

Primer paràgraf:

• Canvi de la paraula "estri" per "instrument" per utilitzar un terme més comú i comprensible.
  
• "per a expressar-se" a "per expressar-se" per eliminar la redundància.
  
• “per mitjà de” a “mitjançant” per gust personal propi.
  
• “alterar-ne” per “alterar” per eliminar la redundància.
  

Els canvis s’han fet per millorar la claredat i la fluïdesa del paràgraf, evitant repeticions innecessàries i utilitzant termes més comuns.

Segon paràgraf:

• He canviat "amb menys espai" a "amb menor espai" per a més precisió i seguir l'estil de l'ACN.
  
• He canviat "la rapidesa" a "la velocitat" per evitar paraules repetides.
  
• “per a mantenir” a “per mantenir” per a seguir l'estil de l'ACN en la construcció de frases.
  

Els canvis fets han sigut per millorar la fluïdesa i la precisió, evitant repeticions.

Tercer paràgraf:

·He afegit els articles definits "el" davant dels símbols "$" i "%" per seguir l'estil de l'ACN.

·He corregit la paraula “tràfic” per “trànsit”

16

Quart paràgraf:

• He canviat "una paraula o una expressió" a "paraules o expressions" per a millorar la fluïdesa i evitar la repetició innecessària.
  
• He canviat "pronunciades lletra per lletra" a "pronunciades lletra a lletra" per a utilitzar una expressió més comuna.
  
• He canviat "pronunciats com a paraula completa" a "pronunciats com una paraula completa" per a mantenir la coherència en l'ús de preposicions.
  
• He afegit els articles definits "a" davant de "Ràdio Associació de Catalunya 1" i "Universitat de Barcelona" per a seguir l'estil de l'ACN.
  
• He afegit l'article definit "a" davant de "Alta Velocitat Espanyola" i "Random Access Memory" per a mantenir la coherència en l'ús d'articles.
  

Cinquè paràgraf:

• He substituït "en el cas de les sigles i els acrònims " per "pel que fa a les sigles i els acrònims " per gust personal propi
  
• He modificat "majúscules i sense punts entre les lletres" per "escriure les majúscules sense punts entre les lletres" perquè és una descripció més precisa de la recomanació.
  

Sisè paràgraf:

• He substituït "ens ajuda a expressar-nos de forma més eficient" per "ens ajuda a expressar-nos de manera més eficient" per seguir l'ús més comú de l'adverbi "manera" en català.
  
• He fet modificacions per evitar repeticions amb el primer paràgraf.
  

Setè paràgraf:

• He canviat "s'aconsella fer ús l'abreviació" per "s'aconsella fer ús de l'abreviació" per corregir l'error gramatical.
  
• He canviat "entendre" per "comprendre" per millorar l'estil i l'ús del verb adequat.
  

Vuitè paràgraf:

• He reescrit el paràgraf per eliminar les redundàncies que es trobaven al llarg del text.